Valoració final de l'assignatura.

Per començar, aquesta assignatura ha estat una grata sorpresa, ja que he tornat a gaudir d'un món que m'agrada molt, el món de la literatura. Així mateix, he gaudit molt amb les diferents activitats que hem realitzat. A més, em sembla una assignatura constructiva en la qual he après nombroses formes de treballar didàcticament a l'escola.

D'una banda, la creació de limericks, de poemes paral·lels,  d'endevinalles i el descobriment de poetes que han creat obres meravelloses, ha estat un dels al·licients d'aquesta assignatura. He tornat a submergir-me al món de la poesia, en aquesta expressió de sentiments en el qual cada paraula pren un color diferent, transformada per la bellesa de la veu interior.

  

Informática educativa. (2017). El mundo de la imaginación. Recuperat de:https://www.taringa.net/posts/offtopic/15250362/Imaginando-a-la-imaginacion.html

D'altra banda, les diferents animacions lectores m'han ajudat al coneixement de nous autors i les seues obres de literatura infantil i juvenil. A més, en la nostra animació lectora vaig poder conèixer noves tècniques d'animació i representar a un personatge de l'obra de Joan Pla, conociéndo millor l'obra d'aquest autor.

M'ha semblat interessant i divertida la creació de contes embastats, considero que aquesta tècnica ha de ser aplicada a l'aula, perquè fomenta la creativitat i la socialització. També he après molt dels diferents articles, del treball de crear una ressenya i de les diferents conferències. Cadascuna d'elles m'ha aportat una perspectiva i coneixement d'obres, rondalles i àlbums il·lustrats.

En resum, una assignatura divertida, constructiva, transmissora del pensament, creativa, que aporta l'aprenentatge, l'ensenyament i la bellesa d'aquest món de la imaginació que dóna nom a aquest blog i que es resumeix en una paraula LITERATURA.

  Taringa. (2017). Imaginando la imaginación. Recuperat de:https://www.taringa.net/posts/offtopic/15250362/Imaginando-a-la-imaginacion.html

Activitat litèraria. Perfomance poètica

Primerament, la lectura de performance és una lectura pública de textos poètics o literaris en qualsevol lloc i de qualsevol durada. A més, és una acció artística poètica, que es representa mitjançant una mostra escènica, en la qual l'estètica i la sorpresa són elements determinants.

Així mateix, en aquesta performance hem volgut establir una relació entre el temps i els sentiments. D'una banda, en la primera poesia El silenci dels dies veiem reflectits diferents sentiments que sofreixen una transformació a través del pas dels dies, però que realment no perden la seua essència inicial a cap moment.

D'altra banda, en la segona poesia L'empremta del temps veiem la petjada del pas del temps recolzada per un amor incondicional que supera totes les barreres.

Finalment, en la tercera poesia Cant d'amor observem l'anticipació d'un camí irreversible combinat amb una dosi de sentiments, que representen un cant a la vida proclamat per arrels veritables i duradores.

En resum, la veu és un element modular que transmet sentiments per les distintes perspectives de l'entonació, aquestes poesies poden servir no solament per conèixer el vocabulari, sinó també per treballar les emocions i aconseguir que els temes relacionats amb el pas del temps siguin considerats com a elements comuns de la vida quotidiana, sent tractats amb respecte, des d'un punt de vista ampli.

               PDM. (2017). Calculando el paso del tiempo. Recuperat de:http://pdm.com.co/las-neuronas-que-calculan-el-paso-del-tiempo/

Aquest és el vídeo de la nostra performance poètica:

                

Ressenya de teatre. La ciutat dels gratacels.

Vidal, Xaro, i Fluixà, Josep A. (2003). La ciutat dels gratacels. Alzira: Edicions Bromera. (Col·lecció “Micalet teatre”, 23), 79 p.

Per començar, el llibre La ciutat dels gratacels (2003) és una adaptació teatral, realitzada per Xaro Vidal de la narració infantil Gratacelònia de l’autor Josep A. Fluixà. Aquesta autora va nàixer a San Carles de la Ràpita, l’any 1952. Així mateix, Xaro Vidal, una gran apassionada del món de l’espectacle, fou mestra i menbre del grup de treball Soliguer del Col·lectiu de Mestres de la Ribera, així com del Grup de Teatre Àgora. A més, aquesta gran afició li va conduir a escriure adaptacions teatrals per al públic infantil, entre les quals destaca l’obra esmentada.

L’escriptor Josep A. Fluixà va nàixer a Alzira, en 1959 i és mestre i escriptor de narrativa infantil i poemes. En 1987 va publicar el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa i L’estel fugaç en 1999. Les seues obres es caracteritzen per la tendresa de les seues històries i la sensibilitat dels seus personatges. També, ha escrit articles, assajos de crítica literària i textos de caràcter pedagògic, destacant el seu llibre Jocs i estratègies d’animació a la lectura (1995). Entre les seues principals obres destaquen Viatge al país dels Cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), El pirata naufragat (1998). La reina Ataülfa (2000), La pluja (2014) i moltes altres.

Quant a l’il·lustrador, Josep Aguilar (1966) és un conegut il·lustrador i dissenyador gràfic, així com col·laborador de periòdics espanyols, revistes de còmic i editorials europees.

En relació a l’argument, La ciutat dels gratacels és la història d’una ciutat que ha perdut la seua essència, a causa d’una massiva urbanització i conseqüent contaminació. Les zones verdes van desaparèixer i la visió de la ciutat es va convertir en un paisatge fosc i deteriorat. Una colla d’aventurers intrèpids estarà disposada a salvar-la i retornar-li la felicitat perduda, vivint nombroses aventures, que els portaran a viure nombrosos i fantàstics esdeveniments.

Així mateix, aquest llibre està dirigit a un públic infantil de més de nou anys. El tema està basat en la vida d'una ciutat, representada a través de la visió dels seus habitants, amb un missatge ecologista implícit. L'argument és dinàmic, amb nombrosos diàlegs breus, que transmeten al lector una sensació de dinamisme i en algunes ocasions altres més extensos, que tenen com a objectiu convidar a la reflexió.

A més a més, l'estructura externa del llibre està formada per huit actes, dividits en les seues corresponents escenes que introdueixen la sortida i entrada dels diferents personatges i que presenten diferents quadres marcats pels canvis d’escenari. El disseny del llibre està configurat per una coberta atractiva de tapa blana amb il·lustracions en color, que incorporen el títol i nom de l’autor e il·lustrador. El format és fidel a la construcció de la història i la impressió és de qualitat.

Les il·lustracions estan traçades en blanc i negre i guarden un format tipus còmic, ajudant a seguir el desenvolupament de l’acció. De fet, els traçats d’aquestes ajuden a reforçar la visualització de les diferents escenes, i estableixen un equilibri amb els elements textuals dels diàlegs. La grandària de la lletra és adequada i no aporta elements d’intertextualitat, la presència dels quals no és necessària per a l’existència d’un llenguatge senzill i unes acotacions clares i significatives.

Quant a l’estructura interna, la seqüència teatral és coherent i continuada, presentant un plantejament, nus i desenllaç. La situació inicial dels fets representats genera bastant interès pel  xiquet, que va mantenint al llarg del llibre. El relat planteja l’aparició d’una situació conflictiva, en la qual es desenvolupa l’acció i intriga fins a aconseguir un punt cúspide, podent-se classificar dins del gènere de la comèdia.

D’una banda, l’època del relat està situada en l’edat contemporània, fet que es reflecteix en la representació del canvi evolutiu de la ciutat. Durant tot el relat es percep una successió d’esdeveniments en diferents espais de temps que són representats  a través de les diferents escenes i actes. Aquests contribueixen a ordenar el pas del temps i estan reforçats per les nombroses acotacions i didascàlies, que construeixen els diferents espais i el successiu ritme de l’acció mitjançant la relació de la música, tipus d’escenografia i il·luminació.

D’altra banda, els personatges són rodons, ja que evolucionen al llarg del relat, estan ben definits i són representatius del paper que exerceixen en l’obra, en la qual es mostren diferents paràmetres socials i culturals marcats pel context urbà del relat. També, apareixen personatges fantàstics com el bruixot i la granota, que ofereixen un toc jocós i divertit a l’obra. Les diferents acotacions ajuden a representar els diferents canvis d’humor d’aquests i a introduir efectes de sorpresa i intriga. Les diferents característiques que l’escriptor ens mostra, generen empatia per part del lector infantil. 

Quant als personatges femenins, l’obra presenta nombrosos papers femenins en la representació de l’administració de la ciutat, acostant-se a una situació progressiva, però cada vegada més freqüent al món actual.

Certament, aquest és un llibre de teatre fascinant i divertit que agrada al públic infantil. La història és entranyable i reflecteix situacions comunes de la vida real i està envoltada de nombrosos valors i amor a la naturalesa. Aquest tema pot ajudar al xiquet a comprendre millor la necessitat d’un món sense danys mediambientals a través d’un text senzill i fàcil de representar. A més, les nombroses il·lustracions que acompanyen al text estan traçades de manera divertida, representant caricatures, fet que fa oblidar-se de l’absència del color.

Així mateix, el llenguatge no és complicat i incorpora un vocabulari ric i variat. El ritme de l’obra és continu i seqüenciat i es crega afinitat entre el lector i els personatges, presentant una estructura perfectament definida. El final transmet l’essència de la història, amb un missatge que arriba al cor del lector infantil.

En conclusió, una obra fascinant, divertida, fàcil de llegir i representar, totalment adequada per al públic infantil, en la qual es treballen molts valors i un missatge instructiu i que s’hauria d’incloure entre les activitats didàctiques de la literatura infantil a l’aula.  

 Casa del llibre. (2017). La ciutat dels gratacels. Recuperat de: https://www.casadellibro.com/libro-la-ciutat-dels-gratacels/9788476607367/892498

Animació lectora. Carlos Cano.

Primerament, Carles Cano Peiró va nàixer a València, el 7 de març de 1957 i va començar la seua trajectòria com a escriptor a principis dels anys 80. Aquest autor va tractar tots els generes, destacant el toc humorístic que empra en les seues obres. A més, va quedar finalista del premi Enric Valor en 1981. L'escriptor ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals calç esmentar el premi Lazarillo, en 1994. A més a més, en l'any 2005 va impulsar el projecte "Trueque", una exposició d'intercanvi d'obres amb més de mig centenar de poetes, il·lustradors, titellaires, pintors, escultors i professors. Entre les seues obres destaquen La caputxeta negra (1996), La fada pastissera (1986), Rodolf el rata; l'home del sac (2017), i moltes altres.

Quant a l’animació lectora, els recursos han estat originals i de creació pròpia, en el cas de les titelles. A més, han presentat un power de reforç i música de fons. La representació ha estat acompanyada amb cançons i destacaven els decorats fabricats amb nombrosos elements.  No obstant això, a la representació li ha faltat una mica de força en la representació i interacció.

En resum, una bona escenificació i un llenguatge correcte amb alguns punts febles, però que podria motivar perfectament al públic infantil.

Animació lectora. Teresa Broseta.

Per començar, Teresa Broseta és llicenciada en Ciències de l'Educació i escriptora de llibres infantils i juvenils, així com de poesies i teatre. A més, es va criar en una família d'artistes i la seua infància va estar envoltada de llibres. Ha rebut diversos premis, entre aquests el premi Carmesina per la seua obra La botiga del Carmen (2001). Entre les seues obres principals destaquen L'estiu dels pirates (2003), Suc de pluja (2006), La bruixa refredada (2008) i moltes altres.

Així mateix, en aquesta representació els escenaris estaven molt assolits, la música generava expectació i han mostrat nombroses disfresses al llarg de l'animació. A més, les companyes han mostrat un vídeo molt original de l'autora, que havia estat gravat per a l'ocasió. A més a més, el llenguatge ha estat correcte i la representació mostrava molts detalls de la vida quotidiana, amb un excel·lent decorat de suport.

En conclusió, una animació que aconsegueix despertar la motivació del públic infantil, per la gran combinació d'elements i interacció que ha aportat.

Animació lectora. Fina Masgrau.

Primerament, Fina Masgrau va nàixer a Banyoles, a la província de Girona, l'any 1953. A més, va cursar estudis en l'Escola Universitària del Professorat de Barcelona i en la Facultat de Psicologia de València. També s'ha dedicat activament a la literatura infantil, tant en l'organització de cursos i seminaris, com en l'àmbit de la creació d'històries per a xiquets i materials per a l'ensenyament de la lectura i escriptura. Entre les seues obres principals destaquen La rata Marieta (2005), Xino-xano, una col·lecció per anar escrivint, (2007), L'equip (1992), La Bruixa Rodamons (1992) i moltes altres.

Així mateix, aquesta animació ha estat entretinguda, amb nombroses cançons i interacció amb el públic. Han realitzat una bona interpretació, adquirint el paper de la rata Marieta en tots els personatges i donant-li un toc d'humor a la representació, Els recursos han estat bons, ja que han utilitzat un power i sons, així com disfresses.

A més, el llenguatge utilitzat ha respectat la normativa estàndard i han aconseguit animar al públic, amb una obra totalment recomanada per animar al públic infantil.

Animació lectora. Emili Teixidor.

Per començar, Emili Teixidor va nàixer l'any 1933 a Roda de Ter. És un dels autors més reconeguts de la literatura catalana infantil i juvenil amb una extensa obra. A més, va estudiar Dret, Lletres, Periodisme i Magisteri i ha rebut nombrosos premis. Entre aquests destaquen el premi Nacional de Literatura infantil i juvenil 1997 per L'amiga més amiga de la formiga Piga o el Premi Sant Jordi de novel·la. També, va fer guions de ràdio, televisió i articles periodístics. Les seues obres destaquen per un bon domimi de la tècnica narrativa, el tractament de la situació social i la cerca de la lògica real. Entre les seues obres destaquen Les rates malaltes (1967), Pa negre (2003), La rosa, la roca i el llop (2003) i moltes altres.

Així mateix, la representació d'aquesta animació lectora ha estat original, ja que ens han mostrat làmines per explicar la vida de l'autor. A més, les companyes han ballat, cantat i ens han mostrat un vídeo amb fotos, representant la vida en el formiguer. A més a més, les disfresses i decorats estaven molt assolits i han representat la festa de la primavera d'una forma divertida.

En resum, una bona animació lectora per al públic infantil, amb vistosos detalls, un llenguatge estàndard correcte i una bona representació de l'obra de l'autor.