El teatre infantil i català abans dels anys 60. La dramatització.

Per començar, l'estil típic de les representacions teatrals infantils dels anys 60 estava enfocat en el cicle de Nadal. Alguns exemples d'est són Els pastorets de Figueres, Els pastorets de Calaf i El Tirisiti d'Alcoi.

El Tirisiti d'Alcoi és un teatre de titelles que se celebra a la ciutat d'Alcoi des del segle XIX, i que inclou un format petit i una temàtica popular i religiosa. Aquest pessebre aporta també elements dels costums locals o fets singulars de la ciutat d'Alcoi. A més té un gran valor històric i mescla elements tradicionals amb uns altres, com el naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes dels Moros i Cristians.

Així mateix, les titelles són estructurades sobre varetes verticals, sent manipulats per actors situats davall de l'escenari. D'aquesta manera, es permet l'oscil·lació i agilitat de les figures. A més, la vocalització dels personatges es realitza mitjançant una llengüeta metàl·lica i destaca el bilingüalismo d'aquests i el paper del narrador que aporta una gran motivació per al públic.

         Ajuntament d'Alcoi. (2017) . El Betlem de Tirisiti. Recuperat de: https://www.alcoi.org/es/areas/cultura/betlemdetirisiti/elbetlem.html

Respecte al teatre de principis del segle XX, els primers actes infantils es van celebrar als centres i societats teatrals, destacant l'agrupació Dramàtica de Barcelona, L'esquirol. A partir dels 60 s'introdueixen els moviments de renovació pedagògica, amb la denominada Escola Nova, donant lloc a activitats més creatives que ajuden a la socialització.

D'altra banda, hem realitzat una definició de dramatització denominant aquesta com donar forma teatral exagerada o representada a un text o a alguna situació que en un principi no tenia aquesta forma.

Finalment, hem ressaltat la importància de la dramatització a l'escola com a mitjà per millorar l'autoestima, expressar les emocions i fomentar la intrapersonalidat, ajudant a la construcció cultural del coneixement.